Vull Per A Demà

Pels ports del Ribagorça al cor de la Noguera Paro el meu cotxe i resto badant Les alzines que s'allunyen al capvespre De la terra surt quelcom sobrenatural Lluny les mentides i els errors Lluny la injustícia i la por És l'amor qui m'empeny a estimar la justícia Que aquesta terra m'està demanant Per l'Eix del Llobregat pujant a Berga Se'm fa evident dels homes el progrés Els boscos i els rius que abans eren nets Paisatge fet a clapes que ens han cremat Potser si, sortim endavant Tots gaudim d'oportunitats Però mentre l'home no entengui la raó D'estimar, l'indret on viu, al seu voltant jo Seguiré lluitant enmig la fredor Com una flor que neix amb el desgel Embriac d'amor llenço el puny al vent Jo vull per a demà la meva terra lliure! Si heu pujat als cims pels volts de maig i heu vist la bellesa que s'ofereix Heu sentit remoure els vostres endins amb el vent que us retorna el vostre esperit Jo també he somiat aquesta nit tota la terra estes així Homes com flors naixent arreu sacsejats pel vent de llibertat Que els fa més dignes i he pensat que...