Un secret que t'havia de dir

Samir, hem de parlar Ara que ningú no ens veurà Potser no saps ni com em dic Sóc Dragan Drulović I visc en el bell mig Del veí poble serbi enemic De fet no és sorprenent Que no em tinguis present Els bosnians no soleu baixar I amb la mala maror Que hi ha jo tampoc no Aquí, al teu poble, havia pujat mai Pot semblar estrany però et vinc a dir Que els meus soldats vindran aquí A primera hora del matí Per atacar Si troben homes al poblat Acabaran en un fossat: La guerra aquí també ha arribat I ara fuig, salveu la pell La nit serà un bon moment Per marxar cap a ponent Camineu incansablement Busqueu refugi segur Abans que no surti el sol I us encengui els ulls de dol No deus saber, però Per què t'explico això Per què amb els meus sóc deslleial El que t'explicaré No és d'ara, que ja ve De la II Guerra Mundial El meu pare era amic Del teu des de ben xic