Quan surt el sol

Sec sota el porxo vell A aixopluc de l'aiguat que cau I a la terra el tempir fa bona olor Veig que un tros més enllà Un veí treu el cap S'ho mira, somriu i em veu i ens saludem Plou per tot arreu Sens distingir quin camp és de qui Sembla que està a punt d'afluixar I la natura la feina atura I l'ocellam desvetlla el camp I certifica que el cel s'estripa Quan surt el sol, surt per tothom Sense preguntes ni privilegis Així de natural és La societat que pretenem Nits a la llar de foc Explicant contes als menuts Que havíem sentit a l'avi allà mateix Ve el veí a fer el cafè I diu que es veu que hi ha nous veïns D'una terra llunyana que ara és un erm El vent de migjorn Que va fer ahir els ha dut fins aquí A l'endemà els anirem a donar La benvinguda, i si cal ajuda Per fer a poc a poc una llar de foc On contar rondalles a la canalla Sec sota el porxo vell A aixopluc de l'aiguat que cau Aquesta terra és nostra però el món és de tots