L'últim tirabol

Era jove, era berguedà Estava a punt de fer vint-i-tres anys S'acostava Corpus, se li veia en els ulls Encesos com espurnes de Patum Mig poble deia que era un bon sagal L'altre mig que era un bordegàs I la noia que estimava No li fotia ni cas Dimecres de Patum vam quedar A la barana però no s'hi va Presentar En un revolt, amb el seu cotxe vell Va deixar la pell Des d'un racó sentia els gegants La música acompanyava Unes llàgrimes galta avall Quan vaig tornar a la plaça Potser va ser la màgia de la Patum O la barreja de la cervesa Però aquell fet no va ser per a mi Pas una sorpresa Em va semblar veure'l arribar Amb el barret i el mocador nusat Em va dir que Sant Pere té per costum Deixar als berguedans Fer un darrer salt de Patum Amb una mirada de complicitat I un somriure com tenia ell sol De bracet agafats vam saltar L'últim Tirabol